7 de març 2014

HISTÒRIES D'UN EQUIP "A" (1a part)


Crònica de'n Gabri: Duatló per Equips del Prat

Com ja es sabut, aquesta juntament amb el triatló per equips del Prat i la Copa del Rey son proves on ens agrada donar-ho tot ja que son proves “especials”. Aquelles proves on s’ha de funcionar com un veritable equip, detectant els punts febles per fer-los menys febles i saber sacrificar-se pel be del col·lectiu.

Aquest dissabte ens presentàvem el Carlos, Sergi, David, Ferran i jo amb la següent estratègia ben definida. El Ferran i jo marcaríem el primer parcial corrent ja que érem les dues potes coixes alhora de córrer. Amb la
bici jo intentaria ajudar al màxim a l’exprés Sergi juntament amb el Carlos i el David, que ho farien en la mesura que les seves forces els hi permetessin. El darrer córrer seria el de sempre, patir i que els quatre menys perjudicats físicament arribessin el més ràpid possible al desitjat arc de meta.

La cursa va anar més o menys com estava previst. El Ferran amb el Sergi marcant el ritme, jo amagat del vent mentre que el Carlos i el David m’anaven vigilant des de darrera. Des de el primer metre el David ens anava cantant com anàvem i a quin ritme havíem d’anar. Tot anava perfecte, retallant als equips de davant i intentant minimitzar la pèrdua amb els equips favorits. Les forces estaven intactes i amb ganes de donar-li fort als pedals.


Transició bona i a la bici. La idea era clara, tirar com un bloc sense canvis de ritme. En aquest segment ens ho vam passar tots molt, molt bé. En David i en Carlos entrant als relleus per deixar-me agafar aire mentre jo li deixava agafar aire al generós Sergi que es va menjar la major part del sector de bici. El Ferran, reservant forces pel darrer córrer aguantava el ritme més que sobrat.


Una altra bona transició i a morir. Ens quedem endarrerits el Carlos i jo mentre que el Ferran, el David i el Sergi tenen un punt més. Els relleus tan bons que ha fet el Carlos l’han deixat amb els bessons tocats i li diu al Sergi, que s’havia depenjat per veure com estàvem, que tirem. Una llàstima perdre un integrant però sense els seus relleus en bici no hauríem fet el temps que vam fer, ets un crak Carlos! A partir d’aquí poc més que patir, patir i patir fins a meta mentre el David i el Sergi ens anaven animant.


Al final, 57’18” acabant desens de la general. Molt contents amb el resultat i sobretot perquè em funcionat com el que som un GRAN equip!

Sense la resta de companys que ens estaven allà animant, els que ho feien a través del whatsapp, amb els que patim a cada entreno, etc..... no hauria estat possible. Gracies a tots!!!!!